Mahoma y Carlomagno / Henri Pirenne ; versión española de Esther Benítez

 3,00

1 en estoc

Descripció

Henry Pirenne (1862-1935), va concloure la primera versió de Mahoma i Carlemany pocs mesos abans de morir i Jacques Pirenne, fill i deixeble del gran investigador que va revolucionar els estudis medievals, va assumir la tasca de preparar per a la seva edició el manuscrit pòstum. El llibre conté les conclusions definitives sobre el conjunt de problemes que va constituir la «la gran passió científica dels vint últims anys de la seva vida» i que havia orientat i al seu anterior estudi sobre Les ciutats de l’Edat Mitjana. Les invasions germàniques no van posar fi a la unitat mediterrània del món antic ni van aportar principis nous en l’ordre econòmic i social, en la situació lingüística o en les institucions que la cultura romana havia transmès. Només l’expansió islàmica, el convertir el Mediterrani en un llac musulmà, va desplaçar cap al nord l’eix de la vida històrica i va crear les condicions per a la separació entre l’Orient bizantí i Occident i per a la ruptura de la continuïtat en el desenvolupament de la civilització. La decadència del regne merovingi, l’ascens de Carlemany, l’aliança del papat amb la nova dinastia i el predomini de l’Església i dels senyors feudals marquen, entre el 650 i el 750, la transició cap al perído de regressió econòmica i anarquia en el qual la tradició antiga es perd i que rep el nom d’Edat Mitjana.

Informació addicional

CDU

9(4)"04/14" Pir