Qui és català / Encarna Roca

3,00

1 en estoc

Descripció

Parlar del Dret civil català és parlar d’un dels aspectes propis i peculiars de la nostra terra. Si com deia un dels nostres juristes més eminents, Manuel Duran i Bas, l’essència dels pobles es manifesta en la llengua i en el Dret, en el Dret civil català reconeixem un dels aspectes més importants de la nostra personalitat.

Però parlar del Dret, i més del Dret civil, suposa el reconeixement d’allò que volem dir. Justament per això cal que sapiguem que parlar de Dret civil és referir-se a aquella branca del Dret que regula les relacions de les persones entre elles, en tant que particulars, és a dir, els contractes, les relacions entre els membres d’una mateixa família, les successions i tot el seguit d’actes que fem durant la nostra vida i, fins i tot, les conseqüències que provoca la nostra mort en les relacions jurídiques de tota mena. D’aquí ve que puguem dir que el Dret civil és el que reflecteix d’una forma més palesa l’organització social i econòmica d’una societat concreta. Aquesta és la raó per què el Dret civil no pot ésser mai uniforme per a tots els pobles de la Terra, ni tan sols per a tots els habitants d’un determinat país, com ara passa a l’Estat espanyol, ja que els diversos pobles de la Terra tenen sempre una organització social i econòmica pròpia i això fa que el Dret sigui diferent, segons el model de societat a la qual està destinat. També per aquestes raons se sent dir moltes vegades que les lleis no s’apliquen, que no es compleixen, perquè sovint les lleis són el fruit d’una determinada escola jurídica, la qual creu, segons els seus propis principis, que les relacions entre les persones haurien d’ésser diferents del que en realitat són. En aquest cas, les lleis no hi tenen res a fer, neixen mortes, perquè no s’adiuen amb l’estructura de la societat on cal aplicar-les. Per això els catalans tenim un dret civil diferent, perquè la nostra societat ofereix uns trets diferenciats dels de la resta dels pobles de l’Estat espanyol.

Però, qui és el qui fa les lleis? El problema de l’origen del Dret en general, i del Dret civil en particular, té unes derivacions tant polítiques com ideològiques. Només podem dir aquí que, en una societat políticament poc desenvolupada, el Dret civil té el seu origen en els costums que es transmeten de pares a fills i que arriben a crear una veritable norma jurídica, reguladora de les institucions de què es tracti. Però a mesura que la comunitat va fent-se més gran i la societat va prenent unes formes de vida cada cop més complexes, es fa palesa la insuficiència dels costums, sovint insegurs, i així brota una altra manera de crear Dret: la llei, l’origen de la qual ja no rau en la repetició d’actes per part del poble, sinó en la voluntat dels representants d’aquest poble reunits en un Parlament. La llei ofereix avantatges evidents: per exemple, el de la seguretat, perquè tothom pot conèixer-la fàcilment; però, a la vegada, el fet de centrar el Dret en la llei exclusivament fa que l’evolució de les institucions sigui més difícil i menys àgil.

Aquest petit llibret, doncs, pretén assenyalar l’evolució que ha tingut el Dret català, des dels antics costums fins a l’actual llei reguladora de les relacions jurídiques dels catalans: la Compilació. I vol fer-ho sense cap mena d’erudició, senzillament, com ho féu el Dret dels nostres avantpassats, que avui conservem com un dels nostres millors patrimonis.

Informació addicional

CDU

347 Roc